diumenge, d’abril 29, 2007

L'endemà

. diumenge, d’abril 29, 2007
7 comentaris

Una jornada de Sant Jordi excepcional va donar pas a la saturació. No pensava escriure sobre la diada ni sobre l’endemà. Tants dies organitzant-la, llegint sobre llibres als diaris i a internet, em demanaven una treva. Però avui, Eva Piquer ha demostrat el seu amor als tòpics i ha escrit això a l'article «El dia després»:

Editorialment parlant, que hagi passat Sant Jordi vol dir que des d'ara i durant deu mesos els llibres que aterraran al mercat no estaran concebuts expressament per enfilar-se als rànquings de vendes del dia que més llibres es venen. Seran llibres pensats per ser llegits, no només per ser venuts. Sembla una distinció banal, però té el seu què. També afluixarà el ritme de presentacions llibresques, i els periodistes culturals deixarem de patir la síndrome de no arribo a tot arreu, si més no en la fase aguda.

Llibreterament parlant, el paràgraf és tan banal que segurament no mereix que m’hi detingui gaire. La primera frase és una tautologia sense substància: si alguns editors publiquen per Sant Jordi llibres que aspiren a enfilar-se als rànquings de vendes de Sant Jordi, és lògic que durant la resta de l’any no publiquin llibres que aspirin a enfilar-se als rànquings de vendes de Sant Jordi. La frase «Seran llibres pensats per ser llegits, no només per ser venuts» no tan sols sembla una distinció banal: és banal i, com a distinció —si considerem que es tracta d’una distinció, que a mi no em sembla ni això—, inútil. Fins i tot els autors més mediàtics desitgen que els seus llibres siguin llegits. I, de fet, hi ha qui els llegeix i els agraden. No sé veure per quina raó els llibres dissenyats directament als departaments de màrqueting han de ser més il·legibles per Sant Jordi que durant la resta de l’any.

Si una cosa he volgut demostrar és que, a la manera de la rentrée francesa, Sant Jordi és el pretext que utilitzen moltes editorials per treure novetats que no aspiren a enfilar-se a cap rànquing —si s’hi enfilen, millor— sinó a perdurar després de la diada. Per això m’agrada al·ludir a la bibliodiversitat en relació amb el Dia del Llibre. Una bibliodiversitat que potser és difícil detectar a les parades que es munten al carrer, però que no costa gaire de comprovar a l’interior de les llibreries. Els exemplars que retornem a partir de l’endemà són els que considerem que ja no es vendran. Però escric exemplars i no títols, perquè la majoria dels que hem rebut roman a les taules de novetats i alguns passaran, d’aquí a un temps, a habitar els prestatges tant de temps com vulguin els lectors. O l’editorial.

dilluns, d’abril 23, 2007

Bona diada a tothom!!!!

. dilluns, d’abril 23, 2007
12 comentaris

Si heu estat previsors i ja heu visitat les vostres llibreries favorites, si encara dubteu i no sabeu quins llibres regalareu o us regalareu, si voleu resoldre ràpidament el tràmit, si només penseu anar a les llibreries un instant per saludar els llibreters o pel plaer de veure-les plenes a vessar ni que sigui una vegada a l’any, si us agrada veure els carrers i les places envaïdes pels llibres, si us quedeu a casa, si heu aprofitat el descompte de Sant Jordi per comprar bona part de la bibliografia del trimestre, com l'any passat i l'anterior, si llegiu això:


Bona diada a tothom!!!!

diumenge, d’abril 22, 2007

Poques hores abans

. diumenge, d’abril 22, 2007
16 comentaris

I si en comptes d’escriure sobre llibres que m’agradaria llegir hagués escrit sobre llibres llegits, quins hauria triat? El Lleó de Böcklin i sis contes més de Miquel de Palol, segurament, com també En defensa de la intolerancia d’Slavoj Žižek. I Algun Alabatre: el l’hèlix cubista de Silvie Rothkovic a Helicòpter? La despoesia de l’impoeta Lluís Urpinell a Naips Nous? Molt probablement, però, Los fòssils (al ras) de Joan Todó. La matèria primera de Francesc Serés sens dubte, com també La japonesa de Jordi Coca, que ha gaudit d’una ben merescuda reedició. I alguna cosa més. Però Sant Jordi és sobretot l’expectativa de trobar bons llibres entre les novetats que es concentren al voltant de la diada, que no és tan sols el 23 d’abril: els qui tenen el costum de visitar regularment les seves llibreries favorites ja han tingut l’oportunitat de descobrir algunes sorpreses; títols que romandran a les taules de novetats uns mesos més. I després, molts encara es trobaran als prestatges. Als llibres que esmento a l’article del suplement Cultura/s podria haver afegit algunes troballes més si hagués pogut ajornar uns dies la data de lliurament: La consola de Cadaqués o somnis d’un fill putatiu... de Vicenç Altaió i Claret Serrahima o Afterpop d’Eloy Fernández Porta.

Editorials grans i petites, autors molt o poc coneguts: bibliodiversitat. A Vilaweb Lletres ofereixen tres-cents títols, dels quals només setze corresponen a la categoria de “llibres mediàtics”. Sempre m’ha sorprès que aquesta minoria sorollosa esdevingui l’argument principal contra la diada, per dir que si Sant Jordi no és com abans, que si s’ha perdut no sé quines coses. Hi ha bons llibres que no fan gens de soroll, que també els trobareu a les parades, als carrers del barri o a la Plaça de la Vila, però sobretot a l’interior de la llibreria.

A més a més a més dels suplements de diari que ressenyen centenars de novetats, també hi ha l’opció de llegir l’especial cinquè aniversari de la revista Paper de Vidre, on trobareu llibres que no són novetat editorial però sí són novetat cada cop que hi tornem. Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, A sang freda de Truman Capote, Solitud de Víctor Català, El Quixot de Cervantes, Rayuela de Julio Cortázar, El nom de la rosa d’Umberto Eco, L’Odissea d’Homer, Una solitud massa sorollosa de Bohumil Hrabal, El procés de Kafka, Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, Exercicis d’estil de Raymond Queneau, El vigilant en el camp de sègol de Salinger, Atlàntida de Jacint Verdaguer... entre mols altres títols reescrits en sis línies per alguns dels qui hem col·laborat a la revista. La meva tria: Ígur Neblí de Miquel de Palol.

Sant Jordi ha servit de pretext també perquè la televisió ens torni una mica d’alegria. M’ha semblat que la primera emissió de L’hora del lector era tota una declaració de principis. Divendres, Emili Manzano presentava un programa on es parlava de poc títols i ben explicats. Manté la millor qualitat de Saló de lectura: foragitar el ritme televisiu —que fa prevaler el contenidor sobre el contingut—i imposar un temps més calmat, el temps de la lectura i de l’experiència del lector, a la pròpia televisió. També m’ha semblat excel·lent que triés Llibert Tarragó, editor de Tinta blava, per inaugurar el programa: un homenatge als qui amb rigor i passió treballen des de fa temps en la difusió de la literatura catalana. Una feina silenciosa que de vegades obté el reconeixement que mereix. L’entrevista a L’hora del lector n’és un exemple, com també ho és la crítica de Gloire incertaine de Joan Sales a Le Monde.

Demà és Sant Jordi. Els llibreters enllestim els últims detalls. Gràcies, Clara.


[Afegit unes hores després:

Un internauta m'avisa que al mateix suplement de Le Monde apareix una crítica a la traducció de Curial e Güelfa, publicada per una altra editorial francesa que fa anys que dedica atenció als clàssics medievals: Anacharsis. ]

dijous, d’abril 19, 2007

Diada de la bibliodiversitat, segona part

. dijous, d’abril 19, 2007
5 comentaris

Un altre llibre que espero amb interès degut a la xarxa de complicitats cibernètiques que he anat teixint és Istanbul d’Orham Pamuk, gràcies a l’entusiasme que mostra l’editor de Bromera Joan Carles Girbés al seu bloc Tirant al cap. Un bloc on, a més a més d’abocar-hi opinions sobre l’edició i el llibre, no deixa d’explicar —amb totes les precaucions que en ocasions demana el tema— les vicissituds que precedeixen a la publicació d’un títol.

L’experiència a la llibreria, la familiaritat amb autors i editorials, pot complementar la informació esquemàtica amb què ens arriben les novetats, però ja no és suficient per a oferir un bon servei. Encara que no deixa de ser imprescindible com a fonament per abordar una millora en la gestió de la informació. Tinc davant meu un exemplar de La neu de l’any passat, d’Aleš Debeljak. En aquest llibre coincideixen dos factors que em conviden a llegir-lo: d’una banda, la traducció és de Simona Škrabec, autora d’una obra imprescindible per comprendre l’evolució d’Europa Central: L’atzar de la lluita; d’una altra banda, el llibre pertany a la col·lecció Traus, de Lleonard Muntaner Editor, on han aparegut fins ara tres títols de gran valor. També la Col·lecció Palimpsest, de March Editor, compta amb un nou títol: La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. Títol que ara espera una oportunitat, just al darrera de Textos escabetxats de Carles Santos, que va aparèixer al gener; des de llavors no he sabut decidir-me a transitar per les seves pàgines. Potser el plaer de perllongar l’espera.

Les raons que menen a l’elecció d’un llibre són moltes vegades imprevisibles, i més quan es treballa a una llibreria, per què resulta molt difícil cenyir-se a un pla de lectura. Altres vegades són del tot clares. Després d’una novel·la tan rodona com Liquidació, una nova obra de ficció del Nobel hongarès Imre Kertész és un a molt bona notícia, encara que no es tracti exactament d’una novetat: és de 1977, immediatament anterior a Fiasco. A Un relato policíaco adopta el punt de vista del botxí, un policia secret, i la contraportada promet que Kertész mostra el procés quotidià, imperceptible gairebé, d’ «empobrecimiento definitivo del alma» que condueix a l’acceptació de l’horror. Una altra raó clara es diu Roberto Bolaño, de qui acaben d’aparèixer dos llibres: El secreto del mal i La Universidad Desconocida. El primer és un conjunt de textos narratius més o menys inacabats que es trobaven al seu ordinador, les restes d’un naufragi injust al qual els seguidors de la seva obra estem condemnats a aferrar-nos-hi. Obro una pàgina a l’atzar, la 99: esmenta de nou Tadeys d’Osvaldo Lamborghini. El segon és un volum de poesia que al voltant de 1993 ja estava gairebé —en poesia tot sembla ser sempre gairebé— llest per dur-lo a la impremta.

Aquests són alguns dels títols de s’apilen ara al meu estudi. No sé si els llegiré tots ni quins vindran a acompanyar-los durant els propers dies, ja s’ha vist que no sóc un lector seriós dels qui saben exactament les coses que els convé llegir a cada moment. Tampoc no sé si compliran les expectatives que hi tinc dipositades. Un del responsables de Transports Ciberians m’acaba de confirmar per correu electrònic que aviat estarà disponible una nova edició d’Uh! d’Enric Casasses, publicada per pagès editors. A través de la revista Quimera he sabut la imminent aparició de Vila-matas portàtil, un volum publicat per Candaya on es recullen 500 pàgines d’assaigs sobre l’autor de Doctor Pasavento, a més a més d’un DVD titulat Café con Shandy. Un altre autor admirable, Albert Roig, publica Cecília de Florejats a l’editorial Montflorit. Cada cop resulta més difícil acabar aquest article. Potser substituiria el llibre d’Alain de Libera per Pensament filosòfic a l’Edat Mitjana, de Kurt Flasch, publicat per Obrador Edendum. En qualsevol cas, em semblen una bona elecció entre la infinitat d’eleccions possibles. Molts romandran a les llibreries i pocs recordaran que van aparèixer per Sant Jordi.


[He corregit el petit desgavell dels dos darrers paràgrafs de la versió impresa i el títol del devedé.]

dimecres, d’abril 18, 2007

Diada de la bibliodiversitat, primera part

. dimecres, d’abril 18, 2007
2 comentaris

Sant Jordi és un dia d’expectatives. Celebrar la diada vol dir decidir, finalment, quins llibres ens acompanyaran durant els propers dies. Per això, abans que elaborar una llista de llibres recomanats, m’he estimat més explicar perquè he triat alguns títols que encara no he llegit.

Han passat alguns dies des que vaig lliurar la col·laboració que publiquen avui al suplement Cultura/s de La Vanguardia. No cal dir que seria ben diferent si l’hagués escrit avui. Com sempre, el donaré en dos lliuraments.

Sant Jordi, diada de la bibliodiversitat.

A mida que s’acosta Sant Jordi resulta més difícil trobar un lloc per a les novetats que rebem des de fa unes setmanes. Hauria de ser una activitat calmada, per sospesar bé els pros i els contres de tornar un llibre que ja fa un parell de mesos que espera infructuosament la seva oportunitat, de decidir si es deixa un exemplar al prestatge corresponent perquè passi a formar part del fons o de canviar de lloc altres títols perquè la nova disposició resulti més atraient. O per gaudir del plaer d’anar descobrint el contingut de cada caixa. Però l’abundància de novetats implica també un augment de les diferents tasques de la llibreria, cosa que impedeix dedicar tota l’atenció necessària a examinar-les, ni que sigui breument. Malgrat això, en ocasions obro un llibre que em crida l’atenció i em demoro uns pocs minuts per fer-hi un cop d’ull. Així, per exemple, Defensa pròpia de Borja Bagunyà em va atrapar més temps de l’habitual; em va agradar la manera de trenar les veus de diferents personatges a les primeres pàgines, percepció a la qual es va sumar la bona opinió d’una companya amb un criteri que sol ser molt fiable. De manera que, després d’un tast molt breu, em vaig reservar un exemplar amb la intenció de llegir-lo a casa. Una cosa semblant em va succeir amb Resistència al caos: Per una crítica del nou ordre feudal, de Jordi Vidal: un simple cop d’ull, per comprovar que la petita pila d’exemplars trobaria un lloc apropiat a la secció que li correspon, em va donar uns instants de tranquil·litat per llegir la contracoberta i la solapa. Suficient per apartar-lo amb l’esperança de trobar temps per llegir-lo.

És de sobres coneguda la capacitat de seducció que emana de l’aspecte d’un llibre: els departaments de màrqueting de les editorials van com bojos a la captura de la recepta infal·lible. Així, el disseny de la col·lecció Idees. Assaig breu d’Angle Editorial, a la qual pertany el títol de Jordi Vidal, és el responsable d’aquell primer impuls cap a la lectura. M’ha passat igual amb Punt de cadeneta, de Jean Serra: una portada sòbria de color negre adornada tan sols per un tapet de ganxer elaborat, precisament, amb la tècnica del punt de cadeneta. Aquest motiu tradicional, però, li dóna un aspecte d’austera modernitat que contrasta amb l’aspecte d’altres títols de la col·lecció El cabàs, un canvi de rumb estètic que ha encertat a despertar la meva curiositat. L’ha mantingut el fet que es tracti d’una antologia de textos breus de molt diversa procedència —narracions, cartes, fragments de dietari, impressions de lectura...—, cosa que sembla augurar una lectura plena de matisos, a més a més de convertir-se en la primera aproximació a un autor desconegut.

L’activitat d’ordenar les taules de novetats, amb les temptacions que sorgeixen contínuament i que cal descartar immediatament, és una de les que em resulten més gratificants, malgrat la sensació de desànim davant l’excés d’oferta que de vegades és difícil conjurar. Es publica molt, massa, però també és veritat que malgrat la gran quantitat de llibres prescindibles no és difícil trobar un abundós cabal de pàgines, com a mínim, interessants. Un cop que els llibres ja estan preparats per repartir-los per la llibreria, quan ja estan distribuïts per seccions, la curiositat pot guiar-me a títols insospitats. Així, un altre títol que espera el seu torn és La filosofia medieval d’Alain de Libera. Em va recordar immediatament l’època en què freqüentava amb més assiduïtat els clàssic medievals i els molts dubtes sobre el sentit de les pàgines que llegia. Aquest manual universitari, d’alguna manera, promet un accés ordenat a una època que encara provoca una gran fascinació.

Fora de la llibreria, els estímuls per decidir-se per una lectura són innumerables. Mai n’hi ha hagut tants. Deixant de banda els que fins ara eren més habituals —una conversa o la lectura d’una revista), internet ofereix molts llocs que permeten establir punts de vista personal, experiències de lectura sovint molt suggeridores. Amb una mica d’atenció és possible evadir-se de les jerarquies que tenen la missió d’establir l’excel·lència llibresca i teixir una xarxa d’afinitats virtuals que conviden a tornar al paper. Fa poc, per exemple, m’entretenia llegint a Una temporada en el infierno, no el llibre de Rimbaud sinó el bloc de Juan Pedro Quiñonero, una discussió sobre Michel Onfray on Gregorio Luri mostrava les seves reserves a propòsit del filòsof francès. Això em va despertar les ganes de llegir-ne alguna cosa. Una opinó favorable sobre La força d’existir de Michel Onfray, escrita per Ramon Alcoberro, em va menar a fullejar-lo a la llibreria. Casualment acabava de llegir L’home que mira, no el bloc sinó el llibre publicat per l’editorial Cossetània que recull la primera etapa del bloc, i d’alguna manera estava disposat a seguir la recomanació.

diumenge, d’abril 15, 2007

Sant Jordi 2030

. diumenge, d’abril 15, 2007
6 comentaris

Barcelunya, 19 d’abril de 2030 08:36 h.
Benvolgut llibreter,

Voldria saber si em pot preparar per a la diada de Sant Jordi un llibre de paper amb les característiques que li especifico a l’arxiu adjunt persopaper.bib

Necessito que em comprovi que els textos del llibre, que trobarà a l’arxiu adjunt regalsantjordi2030.pdf, són compartibles amb la llicència Creactivitat del meu xloc i del xloc d’XXb, tots dos xlocs de lectura.

Atentament,
XXa

Catalona, 19 d’abril de 2030 12:32 h.
Benvolgut XXa,

el model de coberta que vostè especifica ja no es troba disponible. Ha estat substituït fa tres setmanes per la versió 3z.3, que afegeix millores substancials de navegació i altres avantatges, com ara la incorporació de la comunitat de lectors Lletragrossa, sense perdre l’aspecte de coberta antiga. Hem penjat una demostració al xloc de la llibreria. El preu per adaptar els 27 llibres de la seva biblioteca de paper és de 134 €. Si adapta com a regal de Sant Jordi, a més a més, els 34 llibres d’XXb li oferim un descompte total del 12 %.

Tots els textos que vol imprimir són compartibles segons la llicència Creactivitat del seu xloc de lectura. Em permeto, però, fer-li algunes recomanacions sobres aquests textos:

La traductora Tiva Adra ha enllestit la seva traducció de la xlocvel·la El portaavions de Poble Sec, de la qual sortiran a la venda 2.500 llicències amb compartibilitat il·limitada el dia 21. Tot i que hi ha al mercat 7 traduccions al català d’aquesta novel·la, he comprovat al perfil públic de la biblioteca digital allotjada al seu xloc de lectura que vostè acostuma a preferir les traduccions de la Tiva a les altres. Si ho creu convenient, li podem imprimir aquesta traducció en comptes de la que apareix a l’arxiu regalsantjordi2030 sense cost addicional.

La xlocvel·la de Miquel de Palol El pis del set grafòmans es troba en un procés de reescriptura molt important, segons ens ha fet saber l’autor fa 15 minuts a través d’un comunicat al Gremi de Llibreters. Per 3 € puc afegir a la coberta del llibre que vol regalar un protocol d’accessibilitat per navegar a través de la nova versió, quan estigui disponible. Malauradament, com és lògic, la versió impresa no es podrà modificar. Tingui en compte, a més a més, que la reescriptura inclourà els extres habituals, com escoltar alhora els comentaris de l’autor i del programador durant la lectura o una selecció dels apuntítols descartats a l’edició final.
Salutacions cordials
El Llibreter

Barcelunya, 19 d’abril de 2030 16:24 h.
Benvolgut llibreter,

Moltes gràcies pels seus suggeriments. Una nova traducció de la Tiva és sempre una bona notícia. No ho sabia; estic subscrit a tres dels seus xlocs i en cap no hi diu res. Accepto, doncs, a ull clucs, que la incorpori al llibre de paper. Pel que fa a la xlocvel·la de Miquel de Palol, m’estimo més esperar per poder regalar alhora les versions digital i de paper definitives en una altra ocasió. Les seves reescriptures laberíntiques són del tot imprevisibles i no sé fins a quin punt seria un enuig per a XXb tenir una versió desfasada en paper. La canvio per Sobre la pols de l’emperador de Jordi Coca: n’acabo de rebre la notificació de disponibilitat a través del servei de novetats que la seva llibreria emet cada Sant Jordi.

Per cert, acabo d’enllestir un xlocrelat que no posaré a la venda fins al 5 de maig. Voldria, però, incorporar-lo al llibre de paper que vull regalar. XXb no se l’espera i confio que serà una gran sorpresa. Li envio, tot aprofitant l’avinentesa, el protocol estàndard de compartibilitat perquè el pugui descarregar del meu xloc d’escriptura i posar-lo a la venda a partir d’aquella data. De moment me l’han sol·licitat 5 traductors d'espanyol, 12 d’anglès, 3 de francès i 6 de japonès.

Moltes gràcies per tot,
XXa

dissabte, d’abril 14, 2007

La xarxa infinita

. dissabte, d’abril 14, 2007
3 comentaris

A l'editorial del primer número de la revista Trama & texturas, Txetxu Barandiarán la situa a l’entorn dels estudis de la cultura escrita. M’ha semblat molt engrescador que el propòsit principal de la revista sigui esborrar la frontera entre paper i pantalla, de manera que s’estableixi una conversa entra ambdós àmbits. Això implica obrir un gran interrogant, del tot pertinent, perquè hores d’ara és fàcil percebre el canvi en els hàbits de lectura arran de la difusió de les noves tecnologies però em sembla molt difícil aventurar quin serà el resultat d’aquí a un parell de dècades. El fet de publicar la revista en paper i, alhora, mantenir un bloc que no reprodueix els continguts sinó que dialoga amb el ressò de la revista a internet resumeix aquest esperit indagador.

El contingut del primer número és excepcional. Com a targeta de presentació és difícilment superable. Dos grans coneixedors de la història de la lectura com el savi Roger Chartier i l’envejat Alberto Manguel s’ocupen de les llibreries. Si els responsables de la revista volien seduir els llibreters, almenys en el meu cas, ho han aconseguit. Alejandro Katz, editor que ha protagonitzat una de les irrupcions més importants de l’edició independent en espanyol, escriu un article molt lúcid sobre la queixa, el desconcert i la incertesa ara ja crònics al voltant del món del llibre. Entre els altres editors que també hi participen, voldria destacar Alejandro Sierra, de l’admirable Editorial Trotta. Precisament quina cosa sigui l’edició independent és el tema de l’article de Txetxu Barandiarán.

Com és lògic, els altres blogaires que hi participen fa molt de temps que s’ocupen de la relació entre lectura i tecnologia; són de visita obligada si es vol informació de qualitat sobre el tema. Així Juliana Boersner amb Ciberescrituras, José Antonio Millán amb El blog del futuro del libro, Tíscar Lara, Juan Varela amb Periodistas 21, Javier Celaya amb Comunicación cultural o Dosdoce, o Juan Pedro Quiñonero amb Una temporada en el infierno, per exemple, es troben entre els blocs que llegeixo regularment i a través dels quals he anat adquirint una percepció més exacta i complexa sobre l’àmbit cada cop més inabastable de la lectura. La revista proposa, a través d’una conversa que és anar i tornar del paper a la pantalla, una xarxa d’itineraris imprevisible i fascinant.


[Afegit el dilluns dia 16 d'abril; articles de la revista disponibles a la xarxa:



dijous, d’abril 12, 2007

Bon dia

. dijous, d’abril 12, 2007
17 comentaris

Bon dia, la B10 és d’ús individual o la podem utilitzar dues persones? València, Valéncia, Valencia. Impossible restar indiferent; observo les ferides del conflicte: adhesius amb «No mos fareu catalans» a la delegació de la Universitat Oberta de Catalunya. Bon dia, dos tiquets. Quatre euros. I entrem a l’IVAM, on visitem l'exposició sobre la velocitat a l’art contemporani i una altra sobre el Pop Art a la col·lecció permanent del museu. Ara em penedeixo de no haver comprat alguns dels catàlegs que saldaven a onze euros, a la llibreria: Muntadas, Ràfols Casamada, Alfred Jarry... A la web encara no han penjat la informació sobre les exposicions actuals. Bon dia, un tallat i un bitter. Seiem a la terrassa després de tres hores de culturitzar-nos intensament. Un passeig pel barri del Carme i pels voltants de la Seu. A les oficines de “la Caixa”, tota la publicitat en espanyol. En canvi, la publicitat de la CAM i Bancaja a Catalunya en espanyol i en valencià. De tornada cap a l’hotel, l’FNAC que hi ha a prop de l’Estació del Nord. Faig un cop d’ull a la secció de literatura catalana i la decepció no pot ser més gran: arraconada, amb els prestatges plens de novetats, la qual cosa vol dir que no hi ha gaire fons. Poques editorials valencianes. Desisteixo de mirar si hi ha llibres en català a les altres seccions. L’endemà plou. Després d’esmorzar al restaurant de l’hotel, baixo a la cafeteria. La cambrera em demana en espanyol si vull alguna cosa. Bon dia, no, només vull fumar, gràcies. Molt bé, respon, en català. És l’únic lloc de l’hotel on es pot fumar. Bon dia, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània? Sí, està ací, i el noi de l’oficina d’informació em traça l’itinerari al plànol de la ciutat. No pot ser més fàcil arribar-hi, però està tancat per vacances. No puc visitar la llibreria Tres i Quatre i decideixo que no aniré a les altres que Vicent Partal esmentava en el seu mapa íntim de llibreries: la de la Universitat de València, la llibreria Soriano i la llibreria París-València del carrer Pelai segurament estan tancades també. Setmana Santa. Sota la pluja, anem cap a la València del segle XXI: Palau de la Música, Palau de les Arts... Surt el sol. Al centre comercial El Saler miro els llibres que hi ha al Carrefour. Ni un sol llibre en català. Aquest és el pitjor diagnòstic sobre l’ús del català a València que vist mai. Amanida valenciana, paella valenciana, tot molt valencià a la platja de la Malva-rosa. La capçalera Valéncia hui ho explica tot: pren partit pel blaverisme de la manera més visible però, a l’hora d’escriure, el diari és en espanyol. Així, doncs, era això. L’endemà arribo a casa, navego per la catosfera. Invasió subtil: cada vegada és més difícil comprar llibres en català a València. Tirant al cap. Pixelades.

divendres, d’abril 06, 2007

Descans

. divendres, d’abril 06, 2007
12 comentaris

Demanar immediatament Cecília de Florejats, el nou llibre d’Albert Roig, que encara no ens l’han presentat al servei de novetats i ja surt al Cultura/s. Enllestir les comandes perquè els llibres arribin amb prou temps per repartir-los entre la llibreria i el magatzem. Repassar els títols perquè no en falti cap, cosa impossible perquè ja n’hi ha que s’ha distribuït tota l’edició i cal esperar a veure si en fan una altra o no. Parlar amb els comercials dels proveïdors per garantir que el descompte de Sant Jordi s’apliqui de la millor manera possible. A la revista Quimera, una entrevista de Juan Villoro a Enrique Vila-Matas per anunciar la imminent publicació de Vila-Matas portátil; a la distribuïdora encara no en saben res i a l’editorial no responen al telèfon. Reclamar les comandes endarrerides, no fos cas que s’haguessin perdut en els llimbs digitals. Confirmar els col·laboradors que treballaran a la parada i organitzar els horaris. Un dia que estic a punt de volar cap a la feina, m’assabento —tard, com sempre— que la Tina plega; ja no podré llegir nous vols de tres en tres. Un que s’enlaira: Josep Pedrals. Istanbul, que arriba finalment, com també arriba un llibre que segurament esperaven a can Jauss: Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats. I amb tot això, atendre les feines habituals de la llibreria.

Però demà, a l’avió, distrauré amb El secreto del mal la impaciència per descobrir una ciutat on fa molt de temps que hi vull passejar.