divendres, de juliol 27, 2007

La selva de la distribució

. divendres, de juliol 27, 2007

La principal raó que ens impedeix gaudir d’un Amazon propi, per sort o per desgràcia, és el sistema de distribució del llibre. Com escriu Paco Goyanes, de la llibreria Cálamo, al número 2 de la revista Trama & texturas:

Siempre he defendido que el mejor librero de Europa es el español, ya que es ante todo un auténtico detective, y no por gusto, sino por obligación. Localizar y conseguir algunos-muchos libros es una labor propia de Sherlock Holmes o del más castizo Carvalho. Y siempre he envidiado a mis colegas franceses o alemanes, que emplean una centésima parte del tiempo que los hispanos dedicamos a las tareas administrativas y de almacén, gracias sobre todo a la concentración en la distribución.

Efectivament, el nombre d’empreses dedicades a la distribució de llibres és extraordinàriament elevat si el comparem amb països que tenen un bibliosistema similar. A Alemanya, per exemple, hi ha dues grans distribuïdores que ofereixen un servei impecable i un marge comercial per a les llibreries d’un 42%: un somni. La concentració en la distribució permet reduir molt el temps dedicat a la gestió d’albarans, emmagatzematge, devolucions i altres feines que resten temps a la bona gestió de la informació. Però el problema no és tan sols la quantitat d’empreses de distribució que cal conèixer per oferir un bon servei als lectors, sinó també un seguit de particularitats que de vegades fan perdre els estreps.

Si un client encarrega un llibre és normal que vulgui saber quant de temps trigarà a arribar. L’habilitat en l’art de la bibliomància permetrà al llibreter endevinar amb més o menys encert una dada que sovint es converteix en un malson. Hi ha distribuïdores que treballen molt bé amb el llibre de fons i no és gaire arriscat pronosticar que un títol determinat trigaria aproximadament una setmana a arribar a les mans del lector. N’hi ha d’altres que també treballen molt bé el fons però que exigeixen un import mínim de comanda per enviar llibres sense despeses de tramesa; en aquest cas, el llibreter haurà de calcular ràpidament quan es podria arribar a aquest mínim abans d’informar el client. Però n’hi ha que dediquen el magatzem sobretot al llibre de novetat i que no mantenen un fons representatiu de les editorials i llavors el temps d’espera es duplica o triplica davant la incredulitat del client que pretenia llegir un determinat títol. Cal no oblidar, però, les distribuïdores especialitzades que ofereixen un marge comercial baix —al voltant del 25%—, envien els llibres per correu —aquí el grau d’incertesa respecte al temps d’arribada és incalculable— i no admeten dret de devolució —amb la qual cosa, cal anar amb molt de compte a l’hora de fer comandes de llibre de novetat.

La relació entre proveïdors i editorials tampoc no és uniforme. Hi ha grups editorials, com Planeta en espanyol, que confien el procés d’emmagatzematge i distribució a una gran empresa però mantenen una xarxa pròpia d’agents comercials que són els s’ocupen de la relació amb les llibreries; gestionen, per exemple, els serveis de novetats. Altres grups, com Random House Mondadori, sí tenen la seva pròpia distribuïdora. El cas del nou Grup 62 és certament singular, i sospito que provisional: el grup Planeta en català es distribueix a través d’Arc de Berà —que també distribueix, per exemple, Bromera— i són els agents comercials d’aquesta empresa els que s’encarreguen de la relació amb les llibreries —de manera que un llibre de l’editorial Destino segueix diferents canals de distribució segons la llengua—, l’antic Grup 62 utilitza la històrica Distribuciones de Enlace —que inclou també Anagrama— i, finalment, Enciclopèdia Catalana manté la seva pròpia distribuïdora després que la divisió de llibreries abandonés l’Arc de Berà. Després dels grans grups, trobem, a més a més, una constel·lació d’empreses més petites que normalment tenen com a nucli dur una o dues editorials independents fortes; a banda de les editorials que s’ocupen de la seva pròpia distribució, tant si ho fan arreu com si ho fan només als grans nuclis urbans i confien la resta a una altra empresa.

[Continuarà...]

15 comentaris:

ea! ha dit...

i els noms d'algunes distribuïdores ben agressius?' odillibres, virus...

Anònim ha dit...

La veritat és que la distribució en aquest país és un caos. No és d'estranyar que moltes editorials, sobretot les petites, canviïn constantment de proveïdor o acabin optant per vendre per correu.
Tot i això, sembla que últimament Les Punxes (Tusquets, Siruela, El Acantilado, Quaderns Crema, etc.) està adquirint força davant els forts (Enlace, Random House, Logista).
Ara bé: per què la nova col·lecció de butxaca de Tusquets no la distribueix Les Punxes, sinó que està en mans de Random? Què hi ha darrera d'això? Només diners? Una altra: què farà RBA amb la recent adquisició de la històrica Gredos?
Entre les petites, a destacar: la lentitud exasperant de Foca (Akal, Foca), la dedicació entranyable de la petita Curial, o la nova empenta de Disbook.
I una pregunta final: per què els llibres que edita la Generalitat de Catalunya (qualsevol dels seus departaments) no es distribueixen sempre amb un mateix proveïdor?

K.

Júlia ha dit...

Interesant. El fet es que sovint, no sé si per cansament, algun llibreter poc esforçat t'acaba dient que el llibre 'ja no es troba'.

Anònim ha dit...

Efectivamente como insinuas tengo toda la sensación de que la situación de 62 es provisional y que en breve no sólo en 62 sino en relación a otros sellos de Planeta o relacionados va a haber un cambio sustancial.

el llibreter ha dit...

Sort, Ester, que el nom no fa la cosa, oi?
Doncs sí, benvolgut/da K.: aquest mes d’agost hi haurà un ball de canvis de petites editorials i mitjanes que ens obliga a modificar un munt de dades del programa de gestió; per exemple, Siglo XXI deixa de distribuir-se pels seus propis mitjans i Gedisa canvia de distribuïdor. La insatisfacció a què al•ludeixes també es deu al fet que les pròpies editorials confien en excés la difusió de la informació a les distribuïdores. Molts editors es pensen que un títol està disponible en el mateix moment que l’envien al distribuïdor quan, de fet, sovint és el distribuïdor qui decideix quan l’inclourà en el servei de novetat. Un exemple: l’últim número de la revista Caràcters estava al magatzem del distribuïdor a començaments del mes d’abril però no es va distribuir a Catalunya fins a finals de maig! Gairebé dos mesos després que al País Valencià.
Pensava continuar l’apunt al•ludint, precisament, a la col•lecció de butxaca de Tusquets. La decisió obeeix, almenys, dos motius: el primer, que les comandes de novetat de Random House es fan amb dos mesos d’antelació, cosa que permet ajustar el tiratge perquè la previsió de la demanada és molt fiable; el segon, que Random House treballa millor els hipermercats, on el llibre de butxaca ven moltíssim; qualsevol comercial t’ho corroborarà. Les Punxes, en canvi, treballa infinitament millor les reposicions dels títols, tant si són de fons com si són de novetat: són molt més ràpids i la informació sobre la disponibilitat d’un títol és més exacta. En qualsevol cas, fa temps que Tusquets amenaça de canviar el sistema de distribució.
Foca ha patit tants canvis de direcció i de comercials que m’he perdut un munt de serveis de novetat. I això que és de les més estrictes pel que fa a les devolucions.
Suposo que la distribució de títols de la Generalitat depèn de l’organisme concret que l’edita, encara que tots mantinguin el mateix isbn.
La veritat, Júlia, és que mai no deixes d’aprendre l’ofici de llibreter. Un llibreter inexpert és fàcil que es descoratgi aviat a l’hora de cercar un llibre. Jo sóc dels que emprenyen contínuament els distribuïdors perquè en confirmin la disponibilitat d’un títol, encara que a simple vista ja sospiti que es troba exhaurit. També m’agrada oferir alternatives i si el client és de confiança, hi miro al mercat de segona mà.
Txetxu, això no es fa ;-) passa’m la informació que tinguis, sisplau.

Anònim ha dit...

Aprofit l'article sobre la selva de la distribució i troballa de llibres per comentar-te que Un any de divorciat, m'ha entusiasmat, m'ha fet riure i m'he identificat amb alguns dels moments com si em veies a mi mateixa. Una prosa clara, rica i deliciosa.

Me'l va passar un amic meu que et coneix.

Vaig a provar altres llibres teus —si puc aconseguir-los!

Una amiga del Biel

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo ja he abandonat, el meu llibreter de capçalera (crec te algun problema) em deu encara llibres desde Sant Jordi.
de totes maneres jo ho tinc molt clar: s'ha de imptrimir, gastar paper en alló que és realment important, la resta: al bloc, es el que en podriem dir la socialització de la cultura d'estar per casa. El Corb opina el mateix.

el llibreter ha dit...

A veure si trobo el pretext per escriure alguna cosa sobre Un any de divorciat. No havia seguit els articles a El Periódico i l'he gaudit en llibre. Tens raó: Fonalleras juga molt bé l'estratègia d'identificació amb el lector.

Sí, Francesc, el principal problema de la distribució de llibres és la inflació de novetats. ¿Em podries dir quins títols són els que no t'ha pogut proporcionar? A veure si puc esbrinar-hi res.

Salutacions cordials

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es que, es complicat dir-ho, em sembla no està bé, em temo tingui alzheimer, el que pasa es que no goso preguntar-li a la seva dona, era un llibreter molt professional.
els llibres haig de baizar un dia d'agost a la Central, a més a més el convent de la meva tieta es gaiorbe´al costat.
AFORISMES D'EN JOAN FUSTER
UNS DE POESIA D'EN ROBERTO BOLAÑO
L'ÙLÑTIM DE LA JULIA DE LA PANXA
I L'ORACLE IMMINENT DEL TONI IBAÑEZ
Res rar, potser rle d'en Joan Fuster es possible estigui esgotat, el vaig deixar a no se qui, i el vull recuperar, es un incunable. Mal que em faci mandra, haig de baixar a Barcelona. Gràcies.

el llibreter ha dit...

Si el d'aforismes de Fuster és el de Bromera i els de Bolaño de poesia són els editats per Acantilado o Anagrama, tots estan perfectament disponibles. Precisament avui he començat a llegir La descomposició de la llum.

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

he vist una entrevista a CNN+ del vazquez-gigueroa on explicava que a partir d'ara tots els seus llibres es podran descarregar gratis d'Internet (incloent-hi l'última novel·la). Q aquest és el camí a seguir i q, com a molt, això pot reduir en un 5 % les vendes i posar la literatura a l'abas de gent q no pot accedir-hi ( a posat l'exemple de gent de sudamèrica q no pot comprar-los o els hi arriben després de 3 anys).
No m'ha semblat massa sincer. HGi veig gat amagat. Q me'n diu, llibreter?

j.t. ha dit...

"posar els llibres a l'abast de gent que no pot accedir-hi" per la via de penjar-los a internet implica que la gent que no pot comprar llibres pugui comprar-se un ordinador, una connexió, etc. em sembla una mica demagògic i mentider, el que diu est home...

Anònim ha dit...

a CNN+ repeteixen molt els programes, així que he tingut l'acasió de veure l'entrevista. jo també hi he copsat un cert grau d'altruisme sospitós que no m'ha cabat fent el pes. aquest V-Figueroa no m'inspira confiança. Igual és un gest irracional, vés per on, però suposo que hi ha altres maners de posar la literatura a l'abast de tothom.

el llibreter ha dit...

Crec que j.t. l’encerta plenament. Vázquez Figueroa, d’altra banda, es limita a constatar que malgrat la gran quantitat de llibres disponibles a la xarxa, la gent compra llibres igualment. Es tracta de simple propaganda que amaga un fet molt més important: internet com a eina de publicació d’experiències literàries que no tenen com a objectiu principal la publicació en forma de llibre.

Anònim ha dit...

Perquè el P.O.D....