L’any de la plaga, eucalyptus gengiskhanensis, Marc Pastor

Segurament has arribat fins aquí perquè cercaves informació sobre l’eucalyptus gengiskhanensis. Després de la Restauració d’Internet, han desaparegut totes les referències històriques a aquesta planta i la comunitat científica internacional ha conclòs que es tracta d’un mite. De fet, l’únic document que en parlava era l’antiga epopeia coneguda com L’any de la plaga, obra d’un autor col·lectiu, i probablement cec i amb barba, que encara convenim a anomenar Marc Pastor. Ens consta que hi havia entrevistes i crítiques molt rellevants sobre aquesta important obra perduda, però malauradament només es conserva el comentari que reproduïm a continuació, força vague i que, a més a més, ni tan sols esmenta l’eucaliptus.  

Hi ha llibres que influeixen directament en la meva percepció de les coses. L’exemple més clar que se m’acut ara mateix és Cosmòpolis de Don DeLillo, que amb el seu joc amb la relació entre temps i espai aconseguia mantenir, cada cop de tancava el llibre, una rara projecció sobre el meu entorn, tant si era al tren com al meu estudi, i llavors els llibres, els viatgers, l’ordinador, la megafonia, la butaca i totes les coses que m’envoltaven rebien com un tel d’escreix de realitat provocat per la ficció. L’any de la plaga, de Marc Pastor, és un d’aquests llibres.

Imaginem una habitació tancada, amb els teus llibres preferits i el telèfon mòbil, passant per l’ordinador, la televisió i un etcètera que pots omplir —sí, tu— amb els ginys que vulguis. De moment, dorms. Al costat hi ha una habitació idèntica amb exactament les mateixes coses, on dorm també una rèplica exacta de tu que posseeix els mateixos records que tenies abans de dormir. Imagineu que us despertem alhora. Estic convençut que des del primer minut els actes de cadascun dels teus tu —que des del nostre punt de vista privilegiat serien més aviat dos originals indiscernibles— divergirien, i que la suma de divergències els distanciaria. És a dir, que des del primer instant després de despertar —o abans i tot— ja serien dues consciències diferents.

Ara aquest exemple no em sembla gaire encertat, però el deixo com a mostra de les perplexitats i paradoxes que m’han acompanyat durant i després de la lectura de L’any de la plaga. El tema de la novel·la giraria a l’entorn de quina cosa sigui la identitat, no tant des de la reflexió introspectiva sobre el jo i rodalies com sobre la percepció que tenim dels altres. Víctor Negro, un antiheroi que ha desenvolupat una desconfiança radical contra la resta del món, haurà d’aprendre a captar la consciència dels altres si vol sobreviure a una plaga inexorable contra la qual no sembla haver-hi remei. I no és gens fàcil.

L’estratègia de Marc Pastor és molt elegant i eficaç i seductora: l’imaginari de Víctor Negro, poblat per llibres, pel·lícules, sèries de televisió i cançons, permet introduir amb versemblança tot de referències al voltant de la idea de l’altre, del doble, de la identitat, de la percepció, amb una obra fonamental com a base: Els lladres de cossos, de Jack Finney. L'experiència cultural esdevindrà la principal eina de supervivència: ja sabem que els veïns poden ser extraterrestres, espies soviètics, assassins en sèrie o científics bojos sota l’aparença de gent encantadora, de gent normal.

Potser el cim de la novel·la sigui l’interrogatori que la Irene —l'anterior xicota del protagonista— descarrega contra la Dolors —la candidata a substituir-la— i que a prop del desenllaç esdevé retrospectivament essencial per al tema. La Irene del final —m’estic mossegant les tecles per no cometre un spoiling involuntari— adquireix una dimensió tràgica inesperada gràcies a un gir argumental memorable.

El fragment que segueix és considerat espuri per molts estudiosos.

He vist coses que no us creuríeu. Helicòpters en flames més enllà de la Diagonal. He vist fogueres brillar en la foscor prop del barri del Carmel. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja, si no llegiu L’any de la plaga.

I després, respira profundament i vés a dormir. L'endemà et trobaràs millor. Seràs millor.